Recuperem els conserges

Que els porters dels edificis residencials s’han anat perdent és una obvietat. Amb el temps han quedat relegats als edificis d’oficines o les finques d’alt stànding, però fa temps que penso que malgrat que en els temps que corren tenir porter pot semblar un luxe innecessari, la realitat és que és una figura que si es planteja bé, podria esdevenir una millora substancial per la qualitat de la vida urbana i la gestió de les comunitats de veïns.

M’explico. Per un moment oblidem-nos del porter clàssic que mata les hores a la porta de l’edifici llegint el diari i que, com a molt neteja una mica, reparteix el correu i baixa les escombraries. Imaginem-nos ara un conserge format en temes de lampisteria, capaç d’afrontar les tasques de manteniment fonamentals d’un edifici i dels seus habitatges. Posem que a més netegi la finca un parell de cops per setmana i ens reculli la compres que fem per Internet (que cada cop són més) o les que fem al súper, que ens les deixarà  guardades en una sala correctament equipada amb una nevera. Si tenim en compte que avui en dia gairebé tothom té els estudis bàsics o mitjans, potser li podem demanar que gestioni determinades qüestions administratives de l’edifici, com per exemple el pagament dels subministres. Potser només li caldria una mica de suport d’una gestoria o un software per fer les tasques que fan alguns administradors professionals, que deixen força que desitjar.
És cert que suportar el cost d’un conserge en plantilla no és possible en edificis de pocs habitatges, però potser ajuntant un parell d’edificis veïns, s’aconsegueix la massa crítica de veïns suficient com per fer-ho viable. Hauríem d’analitzar les despeses de comunitat en aquells edificis sense conserge que paguen un administrador, un servei de neteja, reparacions d’urgència, una mà de pintura de tant en tant... Potser per una miqueta més podrien gaudir de més serveis i de millor qualitat.